dimarts, 25 de novembre del 2008

L'hora de la veritat

PREVISIÓ D'ASCENSIÓ AL CIM DE L'ACONCAGUA

Avui ha estat un dia de tràmits a Mendoza: el permís d'ascensió amb el pagament de la corresponent taxa, l'arrendament de les mules per portejar de Puente del Inca a Plaça de Mulas -camp base-, els serveis d'allotjament i menjar a Puente de l'Inca, Confluència i Plaça de Mulas; el lloguer de la tenda d'alçada, grampons, les bombones de propà... I demà acabar de comprar subministres pels campaments d'altura i els atacs, i la farmaciola bàsica... Gaudir de la gastronomia i del bon vi de Mendoza i... a punt que demà passat comença el ball.

Aquest és el programa previst:

27 de novembre - Trasllat de Mendoza a Puente del Inca (2752 m)

28 de novembre - Puente del Inca - Confluencia (3368 m)

29 de novembre - Confluencia - Plaza Francia (4500 m) - Confluencia (3368 m). Aclimatació

30 de novembre - Confluencia - Plaza de Mulas (4230 m) CAMP BASE

1 de desembre - Plaza de Mulas - Nido de Cóndores (5500 m) - Plaza de Mulas (4230 m). Aclimatació

2 de desembre - Plaza de Mulas - Nido de Cóndores (5500 m). Aclimatació i preparació camp I

3 de desembre - Nido de Cóndores - Berlín (5950 m) - Nido de Cóndores (5500 m) Aclimatació i CAMP I

4 de desembre - Nido de Cóndores - Berlín (5950 m). Aclimatació i CAMP II

5 de desembre - Berlín - cim de l'Aconcagua (6959 m) - Plaza de Mulas (4230 m) CIM i CAMP BASE

6 de desembre - Plaza de Mulas - Puente del Inca (2752 m) Descens

7 de desembre - Trasllat Puente del Inca - Mendoza

La situació de la muntanya és de més neu de l'habitual per a aquesta època de l'any, i temperatures més baixes, amb -10º C al camp base i -30º C al camp II a les nits. Aquesta situació endurira encara més les condicions d'una ascensió ja de per sí especial en solitari. Les bones sensacions del Lanín han d'inspirar prudència -el fort vent va ser molt castigador- i confiança -la fortalesa física va ser notable-.

Només afegir que VELES E VENTS HAN MOS DESIG COMPLIR.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Ascensió al Lanín, objectiu assolit




Primer objectiu assolit. Volcà Lanín 3.775 m

22 de novembre 2008


Divendres dia 21 amb el guia de muntanya Gerardo Cabezón, vàrem iniciar l'aproximació al volcà Lanín. Vem sortir del llac Tromen, a 900 m d'altitud, per pujar fins al refugi militar Argentina, a 2315 m, superant un desnivell de 1400 m. Vàrem emprar unes quatre hores, arribant al refugi cap a les 14:30 h. El temps va girar cobrint-se de boira i amb fortes ràfegues de vent que feien impossible moure's per la muntanya. Vàrem coincidir amb un grup de quatre argentins amb un guia i un portejador, i tres amics dos dels quals també eren guies.


L'endemà ens vem llevar a les 4:00 h però seguía la muntanya tapada i el fort temporal de vent no amainava. La previsió de temps del parc no era gaire bona, pero vem esperar. A les 6:00 h ens vem llevar, tot esperant una millora, que es va produir i finalment poguerem sortir a les 7:30 h, sense tenir clar en quin punt hauríem de girar cua -els canvis de temps són letals en aquesta muntanya, quan els núvols entran del Pacífic des de el proper territori xilè-. Vàrem iniciar l'ascensió per la ruta N, la clàssica, pujant cap a laCanaleja, el Balcón, la pre-cumbre i fent cim a les 13:45 h, retallant en més de dues hores el temps habitual per pujar-hi, malgrat les adverses codicions de fort vent, que vàren ser una constant fins arribar al Balcón, on va haver-hi una petita treva. Dalt del cim el vent tombava i tot just arribar, va entrar un front per la vall que ens va començar a tapar-ho tot.


Vem iniciar un rapidíssim descens i sort de l'experiència d'en Bernardo -era la seva 149 ascensió al cim- i a les marques de baixar en culenwaguen, que no vem anar a saltar al glaciar chileno, on les esquerdes ens haguèssim compromès l'existència. En un magnífic temps de tres hores i mitja, vàrem baixar els 2.870 m de desnivell fins al llac Tromen.


La experiència ha estat molt bona. L'adaptació al material, impecable; l'estat de forma, excel.lent; l'aprenentatge i les vivències amb el company Bernardo, exquisides. Vàrem acabar la nit a casa seva fent un asado per a celebrar el cumpleanys del seu fill Gerardo, que enguany tindrem al Pirineu andorrà fent de monitor d'esquí a Vallnord.


Avui parteixo cap a Mendoza, per començar a preparar el repte de l'Aconcagua.



divendres, 7 de novembre del 2008



PRESENTACIÓ EN RODA DE PREMSA

Berga, 7 de novembre de 2008

Avui ha tingut lloc al Pavelló de Suècia la presentació de l'expedició "Aconcagua dreams" del guia de muntanya berguedà Jordi Pau Caballero. Una aventura en solitari que enllaça amb el repte assolit l'estiu passat en la Travessa Empúries-Fisterra, 1500 km 60 dies. En l'acte de presentació hi han intervingut el Sr. Jaume Farguell, president del Casal d'Europa del Berguedà, i la Sr. Karina Behar en representació del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, que han apadrinat la senyera catalana que ha d'onejar dalt del sostre del continent americà.

Jordi Pau Caballero ha explicat el seu projecte, on hi han diferents objectius a assolir. En primer lloc una ascensió al volcà Lanín, de 3776 m, on iniciarà l'aclimatació a la serralada andina i al material d'alçada, i on comptarà amb l'experiència d'un company d'ofici argentí que ha coronat el cim en més d'una setantena ocasions. Assolit l'objectiu, el següent pas, després d'uns dies de turisme, és dedicar entre dues i tres setmanes a assolir el cim de l'Aconcagua, de 6962 m. La idea és realitzar l'ascensió en solitari, amb tot el que això comporta d'atenció a la logística i a la superació de la fatiga que suposa unes condicions ambientals amb una atmósfera amb un 40% menys d'oxígen. Posteriorment, la Patagònia permetrà reflexionar sobre el resultat obtingut, a l'hora que conèixer mitjançant dos trekkins el mític Fitz Roi, i les emblemàtiques Torres del Paine, ja en territori xilè, on acabarà l'aventura amb l'ascens al volcà Osorno -2652 m- d'espectacular i singular bellesa. A la ilusió de fer cim a l'Aconcagua, cal afegir la de fer onejar les senyeres catalana i occitana, dues cultures i dues nacions transpirinenques germanes, que s'han de justificar permanentment per tal de poder superar la seva anormalitat històrica, coincidint enguany amb el 800 aniversari del neixement del rei Jaume I. La senyera occitana ha estat cedida pel guia de muntanya aranès Oriol Pié.

En la seva intervenció el Sr. Farguell ha destacat el nexe d'unió cultural i històrica, transpirinenca i transfrontera, de les terres catalanes i occitanes, valors que es fomenten des del Casal d'Europa del Berguedà, tot compartint la ilusió del guia de muntanya berguedà en fer onejar les dues senyeres agermanades sota el cel estelat de l'Aconcagua. Per la seva part, la Sra. Karina Behar ha ressaltat aquest nexe d'unió cultural que hi ha entre els dos territoris, i que és la raó de ser del Camí dels Bons Homes, així com l'implicació de l'expedicionari, guia membre del Consell, en diverses manifestacions culturals al voltant del tema càtar i occità.

L'inici de l'aventura està previst per al proper 12 de novembre i el retorn cap al 28 de desembre, després de passar els nadals en terra austral. L'expedició compta amb el suport de GUIES DEL PIRINEU.

dilluns, 3 de novembre del 2008

ELS TRES CIMS

VOLCÀ OSORNO

Ubicat a: Xile, límit entre les províncies d'Osorno i Llanquihue, a la serralada dels Andes.
Altitud: 2652 m
Primera ascensió: 1848 per Jean Renous
Ruta: Vessant oest, roca, neu i gel

Té una altitud de 2652 m. i el seu imponent con s'aixeca majestuosament al costat oposat de la ciutat de Frutiller, de la qual el separen les transparents aigues del llac Llanquihue. La seva inactivitat volcànica es perllonga ja fa més de segle i quart. En les seves vessants existeixen refugis que permeten a l'hivern la pràctica dels esports de neu. A l'estiu, amb la fossa de neu, reapareixen les fissures volcàniques que fan la seva ascensió un xic delicada si no es prenen en compte les condicions necessàries per a la pràctica d'aquest esport. Si voleu saber la llegenda de la furia d'aquest volvcà i la formació del llac Llanquihue, podeu consultar-ho a Wikipedia.




VOLCÀ LANIN

Ubicat a: Argentina/Xile (Patagònia)
Altitud: 3.776 m
Ruta: Vessant argentina, roca, neu i gel

Es troba en el límit entre argentina i Xile, i quasi tres quartes parts de la muntanya pertanyen a territori argentí, on trobem el parc nacional Lanín, entre els llacs Paimún i Huechulafquen al sud, i Tromen al nord. Presenta grans geleres en la seva vessant sud. Les de la vessant nord eren visibles fins fa un quart de segle, però actualment estan quasi completament desaparegudes. La seva ascensió es relativament senzilla per la vessant nord, des de l'accés al llac Tromen, des de Junín de los Andes, però cal prendre prevencions deguts als canvis sobtats de temps. Les ascensions es troben regulades pel parc nacional i la gendarmería nacional argentina.


ACONCAGUA

Ubicat a: Argentina, serralada dels Andes
Altitud: 6.962 m
Primera ascensió: 14 de gener de 1897 per Matthias Zurbriggen
Ruta:

L'Aconcagua és un cim de la serralada dels Andes, situat en la provincia argentina de Mendoza, al noroest de la República Argentina. És el cim més alt d'Amèrica, i el més alt del món fora d'Àsia. al nord i a l'est limita amb la vall de las Vacas, i a l'oest amb la vall de los Horcones inferior. Diverses geleres travessen les seves vessants, les més importants són la gelera nororiental o dels polonesos, i el de l'est, o dels anglesos. Es troba dins del parc provincial Aconcagua. La seva ascensió és tècnicament senzilla des de la vessant nord, a través de la "via normal" del noroest, on no cal fer servir la tècnica d'escalada. Però els efectes de l'altitud són molt severs -la presió atmosfèrica es el 40% de l'existent arran de mar- i les condicions climatològiques poden canviar bruscament -el conegut "vent blanc" de l'Aconcagua-.

En la "vía normal" es puja a través de campaments d'altura amb es seus corresponents díes de descans i aclimatació. Els punts més significatius de la vía son: Campo Base a Plaza de Mulas, El Semáforo, Piedras Conway, Plaza Canadá, Piedra de 5000, Cambio de Pendiente, Nido de Cóndores, Berlín, Piedras Blancas, Piedras Negras, Independencia, Portezuelo de los Vientos, Gran Travesía, La Canaleta i cim del Aconcagua -siguint l'ordre creixent de dificultat-.