Dilluns dia 8 de desembre a les 15:30 hores, hora local, 19:30 hora catalana, el guia de muntanya berguedà Jordi Pau Caballero renunciava a l'objectiu d'assolir al cim de l'Aconcagua, a només 6 hores del cim, a 6400 m d'altitud, a l'indret anomenat refugi Independència, i després d'onze dies d'haver iniciat l'ascensió amb les tasques de porteig, muntatge i desmuntatge de camps i aclimatació. Aquesta temporada d'ascensions, que va començar el passat 15 de novembre, està causant molts problemes entre les diverses expedicions, a causa de les baixísimes temperatures, la quantitat de neu acumulada i l'aparició del conegudíssim, però no tan habitual, vent blanc.
Jordi Pau va entrar en el parc provincial Aconcagua el passat 28 de novembre amb la inten
ció de realitzar l'ascensió en solitari al cim de l'Aconcagua, sense cap altre ajut que el porteig en mules fins al camp base a la Plaza de Mulas, i amb uns serveis mínims a l'esmentada instal.lació d'allotjament i mitja pensió. Els dies 28 i 29 de novembre vàren servir d'aclimatació des del campament de Confluència, ubicat a 3390 m s'altitud, efectuant en un dia l'ascens i el descens a Plaza Francia, a 4250 m i amb magnífiques vistes sobre la vessant sud del massís de l'Aconcagua. El dia 30 va iniciar l'ascensió cap al camp base a Plaza de Mulas, unint esforços amb el jove escalador mallorquí de 24 anys, Carles March, que havía estat abandonat pels seus dos companys d'expedició a Confluència, afectats per mal de muntanya i una infecció respiratòria. Aquesta col.laboració era beneficiosa per als dos muntanyencs, per donar-se suport en la seva poca experiència en altura. Arribats al camp base de plaza de Mulas, a 4400 m, vàren fer una jornada de descans el dia 1 de desembre, equipant el camp I Canadà, a 5080 m el dia 2 de desembre -aquest camp no el tenía previst fer en Jordi Pau, però a banda de millorar l'aclimatació, permetía, degut al fet de ser dos alpinistes, millorar els subministres d'alçada: en les dues pujades a aquest camp vàren transportar 22 kg de material cadascú en el decurs de cada pujada-.
Una jornada més de descans el dia 3 de desembre en el camp base. Aquestes jornades vàren passar diversos controls mèdics qe vàren servir per a que en Jordi Pau estabilitzés la seva presió arterial, lleugerament elevada, i en Carles superés uns primers simptomes de mal de muntanya. Mentrestant, les condicions climàtiques éren bastant rigoroses: lleugeres nevades al camp base i fortes nevades en altura, amb la corresponent baixada de temperatures, seguides de fort vent, i posant la muntanya sota condicions extremes. A les nits s'arribava als -12º al camp base, i en altura els forts vents que podíen arribar als 50 km/h feien baixar la temperatura a -30º, en un ambient extremadament sec i complicat. A banda d'aquestes circumpstàncies, a en la segona pujada a en Jordi Pau se li va trencar la cibella del cinturó de la motxilla, fet que va endurir el transport de les càrregues al haver de suportar tot el pes sobre les espatlles.
El dia 5 arriben al Camp II, Nido de Cóndores, a 5590 m, on equipen el camp a l'objecte de passar la nit, i a quarts de deu de la nit han d'iniciar un descens d'emergència cap al camp I, doncs el Carles presentava símptomes moderats de mal de muntanya, amb vòmits i mal de cap. Passen la nit al camp I, on en Carles millora i l'endemà baixa cap al camp base per a retirar-se definitivament. En Jordi Pau puja de bell nou, ara ja en solitari, cap al camp II on passa la nit del dia 6. La previsió meteorològica dona un espai de vent calmat i bon temps per als dies 7 i 8 de desembre, on en Jordi Pau intentarà fer cim. Malgrat tot, hi ha una gran quantitat acumulada de neu pols, amb plaques de neu edurida i de gel que dificulten la pogressió -tant pots relliscar com enfonsar-te mig metre a la neu-.
El dia 7 en Jordi Pau desmunta el camp II, deixant un niu de material, per a pujar amb la tenda de tres places -la petita d'atac havía quedat al camp I i l'havia recuperat en Carles en la seva retirada- fins al camp III Berlín, a 5930 m, on arriba força cansat, munta la tenda i descansa, tot veient la cosa molt apurada, ja que necessitaría un dia més de bon temps sense vent per a recuperar forces i intentar l'atac. La matinada del dia 8 és força complicada: en Jordi Pau va molt just de forces, i sap que l'endemà l'atac serà impossible degut als tres dies de forts vents que s'acosten, i que acabaran acompanyats d'una nova nevada. Afeblit, decideix descansar unes hores més i reorientar el seu objectiu cap a l'anomenat refugio Independència, a 6400 m, un bon lloc on poder fer onejar les senyeres catalana i occitana, i donar per conclós l'intent d'ascensió al cim. Va estar una hora i mitja gaudint del moment, i on l'aparició del fort vent anunciat per a l'endemà el va deixar bastant tocat, mentre contemplaba la majoría de companys que havíen iniciat l'atac al cim hores abans, com baixaven exhausts i decebuts en la gran majoría de casos per protagonitzar intents frustrats -la duresa de les condicions de la muntanya, deshidratació, el fred, havíen consumit a la major part d'ells-. A mitja tarda baixa a dormir al camp III Berlín.
El dia 9 a la matinada el fort vent blanc ja començava a bufar, i la tasca de desmuntar el camp va ser èpica. Cap a les dotze inicia el descens, recollint el niu de material del camp II i arribant cap a les 6 de la tarda al camp base, on l'esperava el seu company mallorquí. L'esgotament i la previsió de mal temps per als propers tres dies el fa decidir marxar a l'endemà per a intentar recuperar-se fora d'altura. Així doncs el dia 10 inicia la retirada, cobrint els 35 km i 1500 m de desnivell en 10 interminables hores.
La valoració de l'experiència per part d'en Jordi Pau ha estat TOTALMENT POSITIVA, ENRIQUIDORA I EMOCIONANT, trobant-se bé en tot moment, adaptant-se molt bé a la muntanya, a l'altura i al fred, malgrat haver perdut els mateixos quilos que en els dos mesos que va durar la travessa Empúries-Fisterra... en només 10 dies (9 kilos), i patir pèrdua de tacte parcial en els dits de les mans que ja tenía afectats per antics principis de congelacions a Pirineu. Una de les claus ha estat, sens dubte, la preocupació per una bona hidratació duta a terme en alçada, amb la corresponent ingesta de líquids i control de l'orina -quantitat i color-.
"Si hagués tingut un jorn més de bonança, possiblement parlaríem de somni aconseguit, però no ens podem queixar, i, a més, això no ho sabrem mai, forma part de l'incertesa de la vida."
"Fa només un any no m'hagués imaginat poder fer una expedició i arribar tant amunt. I a més, esportivament, no com són avui dia les expedicions, la gran majoría d'elles comercials, amb portejadors d'alçada i guies. Coneixo millor els meus límits, he arribat on he arribat per mi mateix, i em sento feliç. Prendre consciència que no podría fer cim i esforçar-me al límit per arribar a Independència em va fer no perdre el cap i emocionar-me al arribar al lloc on m'havía proposat arribar. Trigaré dies en donar-li el just valor al que he aconseguit i potser semblarà un ximplería: vaig mirar la muntanya tot moment amb amor, i en vaig rebre moltíssim d'ella..."
"Sóc conscient que tanco un any irrepetible amb la travessa Empúries-Fisterra i l'aventura andina. Crec que sense la transformació que ha patit el meu cos arran de la travessa, tot hagués estat més complicat. En definitiva, un gran any de creixement esportiu, humà i personal"
"Vull agraïr a totes les persones i mitjans que m'heu donat suport, i espero compartir les meves experiències i vivències amb la realització d'un documental del qual es pugui gaudir a partir de la propera primavera"
Enguany les condicions de la muntanya, per aquestes dates i pel que esporta de temporada, han estat excepcionalment desfavorables, segons les dades facilitades pel servei de guarderia del parc provincial Aconcagua: Només un 4% d'expedicionaris han aconseguit fer cim, en els dies que ha estat possible intentar-ho. En els quatre dies que hi hagut de bonança i en els quals ha estat possible l'intent d'ascensió de Jordi Pau, l'helicòpter ha efectuat cada dia entre una i dues evacuacions per congelacions i edemes pulmonars o cerebrals.
Ara en Jordi Pau acabarà el seu periple, que va començar a l'Argentina amb l'ascensió al volcà Lanín, amb una estada de dues setmanes a Xile, on un cop recuperat, farà una darrera ascensió d'una jornada al volcà Osorno i on passarà un Nadal austral.
El dia 23 de desembre a les 11:30 hora local, 15:30 hora catalana, i desprès de 5 hores d'ascensiò, va concloure la aventura andina amb l'arribada al cim del volcà Lanin.
