Primer objectiu assolit. Volcà Lanín 3.775 m
22 de novembre 2008
Divendres dia 21 amb el guia de muntanya Gerardo Cabezón, vàrem iniciar l'aproximació al volcà Lanín. Vem sortir del llac Tromen, a 900 m d'altitud, per pujar fins al refugi militar Argentina, a 2315 m, superant un desnivell de 1400 m. Vàrem emprar unes quatre hores, arribant al refugi cap a les 14:30 h. El temps va girar cobrint-se de boira i amb fortes ràfegues de vent que feien impossible moure's per la muntanya. Vàrem coincidir amb un grup de quatre argentins amb un guia i un portejador, i tres amics dos dels quals també eren guies.
L'endemà ens vem llevar a les 4:00 h però seguía la muntanya tapada i el fort temporal de vent no amainava. La previsió de temps del parc no era gaire bona, pero vem esperar. A les 6:00 h ens vem llevar, tot esperant una millora, que es va produir i finalment poguerem sortir a les 7:30 h, sense tenir clar en quin punt hauríem de girar cua -els canvis de temps són letals en aquesta muntanya, quan els núvols entran del Pacífic des de el proper territori xilè-. Vàrem iniciar l'ascensió per la ruta N, la clàssica, pujant cap a laCanaleja, el Balcón, la pre-cumbre i fent cim a les 13:45 h, retallant en més de dues hores el temps habitual per pujar-hi, malgrat les adverses codicions de fort vent, que vàren ser una constant fins arribar al Balcón, on va haver-hi una petita treva. Dalt del cim el vent tombava i tot just arribar, va entrar un front per la vall que ens va començar a tapar-ho tot.
Vem iniciar un rapidíssim descens i sort de l'experiència d'en Bernardo -era la seva 149 ascensió al cim- i a les marques de baixar en culenwaguen, que no vem anar a saltar al glaciar chileno, on les esquerdes ens haguèssim compromès l'existència. En un magnífic temps de tres hores i mitja, vàrem baixar els 2.870 m de desnivell fins al llac Tromen.
La experiència ha estat molt bona. L'adaptació al material, impecable; l'estat de forma, excel.lent; l'aprenentatge i les vivències amb el company Bernardo, exquisides. Vàrem acabar la nit a casa seva fent un asado per a celebrar el cumpleanys del seu fill Gerardo, que enguany tindrem al Pirineu andorrà fent de monitor d'esquí a Vallnord.
Avui parteixo cap a Mendoza, per començar a preparar el repte de l'Aconcagua.
1 comentari:
Jordi,que bellas experiencias en la montaña, sin duda y como decía mi "Gran Maestro, El Condor del Lanin"...la mejor escuela de la vida.
No es solo el ascenso a una montaña, es el ascenso a nuevos niveles de la personalidad del ser humano, allí paso a paso hacia la cumbre van quedando en el camino las cosas inútiles que llevamos en la mochila de nuestro diario vivir. Enhorabuena Jordi, porque no te quedastes solo con una montaña, continuastes con otra que seguramente mas que una escuela tenía el rango de universidad...por lo complejo y por el esfuerzo que significa intentar la cima del Aconcagua, creo que tienes más que merecido tu certificado de "Guerrero de la luz". Hasta siempre . Josefa Casas.
Publica un comentari a l'entrada